3
taxones
3 algas pardas y parientes
4
observaciones

Fotos / Sonidos

Observador

ferran

Fecha

Agosto 17, 2017

Descripción original

Cymbella proxima Reimer in Patrick & Reimer 1975

Llac Titicaca, illa Takile, altitud 3833 m. Perú.

Valva dorsiventral, àpexs arrodonits, marge dorsal arquejat i dors ventral lleugerament còncau, amb un bombament en el centre. Area longitudinal estreta, corbada; area central orbicular, amplitud 1/3 – ¼ de la valva.
Rafe doble, que es redueix a filiforme a prop d'ambdós extrems. Extremitat distal corbada cap al costat dorsal, extremitats proximals acabades a un porus inclinat cap al costat ventral.
Estries radiants, finament puntejades. En l'area central n'hi ha 5 – 6 estigmes, a continuació de les estries ventrals corresponents.
Dimensions: 70 – 80 x 19 µm.
Estries: 8 en 10 µm, al dors central i ventral; 11 en 10 µm, en les extremitats.
Puntuacion en les estries: 14 en 10 µm.

Fotos / Sonidos

Observador

ferran

Fecha

Agosto 17, 2017

Descripción original

Epithemia adnata (Kützing) Brébisson

Sin. Epithemia zebra (Ehrenberg) Kützing; Frustulia adnata Kützing; Eunotia zebra (Ehrenberg) Ehrenberg; Epithemia kurzeana Rabenhorst.

Llac Titicaca, illa Takile, Perú, altitud 3833 m.

Dimensions de la valva: llarg 35 – 43 µm; ample 13 µm.
Costelles: 4 en 10µm.
Línies areolades: 12 en 10 µm.
El canal del rafe quasi no sobresurt del bord ventral i l’angle central, no arriba o just depassa el centre de la valva.

Fotos / Sonidos

Observador

ferran

Fecha

Agosto 17, 2017

Descripción original

Epithemia sorex Kütz.
Diatomea amb les extremitats capitades, vora dorsal corbada, i la ventral còncava.
Les dimensions són 32 µm de llarg per 10 µm d’ample, 7 costelles en 10 µm i 13 estries areolades en 10 µm, situades dues files entre cada parell de costelles.
L’angle del canal del rafe, arriba al bord dorsal de la valva.

Fotos / Sonidos

Observador

ferran

Fecha

Agosto 17, 2017

Descripción original

Cyclostephanos andinus Theriot, Carney et Richerson, comb. nov. 1986.
Sin.: Cyclotella andina Theriot, Carney et Richerson, 1985.

Diatomea cèntrica, actual i fòssil, considerada inicialment endèmica del llac Titicaca (Servant-Vildary, 1992), però recentment ha estat trobada en altres llacs dels alts Andes, des de Perú a Xile. Actualment es considera restringida a la serralada andina.

La dimensió dels exemplars observats oscil•la entre els 20 i els 35 µm de diàmetre.
La part externa de la valva presenta una corona de espines, amb origen en la unió amb el mantell i que giren cap la superfície valvar.
A sota d’aquesta corona, se origina una zona de arèoles biseriades (18-19 puntuacions /10 µm en sentit radial), a continuació i sempre en sentit radial, les estries són uniseriades i amb aspecte perlat, amb foramines (foto 3), que a la zona central perden la ordenació radial i formen una espècie de roseta.
En algun exemplar, en la zona circular on comencen les arèoles monoseriades, s’observen algunes espínules (foto 4ª).

Informació i descripció de la espècie es pot trobar en:
DISTRIBUTION AND MORPHOMETRIC ANALYSIS OF CYCLOSTEPHANOS ANDINUS COMB. NOV., A PLANKTONIC DIATOM FROM DE CENTRAL ANDES. P. Tapia, E. Theriot, S. Fritz, F. Cruces & P. Rivera. Diatom Research (2004), Vol. 19 (2), 311-327.