Ícono
Fotos / Sonidos
Observador
Lugar
Acciones

Fotos / Sonidos

20190331_182502

Qué

cantueso Lavandula stoechas

Observador

alvalleve

Fecha

el pasado

Lugar

En algun lugar...

Fotos / Sonidos

Genista_scorpius

Observador

alvalleve

Fecha

Enero 29, 2018

Lugar

VILARDELL (Google, OSM)

Descripción original

Nanofaneròfit de 5 a 20 dm. Distribució: Mediterrània W. Hàbitat: brolles i pastures seques. Substrat Calcari. Difereix de la Genista hispànica per les espines gruixudes, llarges de més de 1 cm i poc ramificades. Arbust alt de 0,5-2 m, d'un verd grisenc, sense fulles o només sobre les branques espinoses.

Fotos / Sonidos

Img_20180118_154427

Observador

alvalleve

Fecha

Enero 18, 2018

Lugar

VILARDELL (Google, OSM)

Descripción original

Hemicriptòfit d'entre 5-40 cm. Distribució geogràfica general Lateeurosiberiana. La seva floració és de març a juliol. El mes d'aquesta observació és gener. Espècie medicinal, es coneix com a diürètic. És totalment comestible. S'ha utilitzat com a amanida i es conrea en alguns països.

Fotos / Sonidos

Cua_de_cavall

Observador

alvalleve

Fecha

Noviembre 26, 2017

Lugar

VILARDELL (Google, OSM)

Descripción original

Geòfit de la família de les equisetàcies i del gènere equisetum. Distribució geogràfica general: Pluriregional. És medicinal (diüretic), aprimant i remineralitzant. Conté silici. També és un insectida biològic de baixa acció. Floració de març a maig.

Fotos / Sonidos

Observador

alvalleve

Fecha

Octubre 14, 2017

Lugar

VILARDELL (Google, OSM)

Descripción original

Regne: Animalia. Fílum: Arthropoda. Classe: Insecta. Ordre: Hymenoptera. Família: Vespidae. Subfamília: Vespinae. Gènere: Vespa. Espècie: V. velutina
Lepeletier, 1836

Origen: Xina

Aquesta vespa, igual que altres del seu gènere, s'alimenta d'insectes (formigues, papallones, pugons, etc.), però també d'abelles, encara que aquesta espècie és més agressiva que d'altres. És fàcilment distingible per la seva tòrax i l'abdomen de color negre, exceptuant el quart segment, de color groc. Les seves potes de color marró destaquen pels seus extrems grocs. Les seves ales són d'un color fosc. És una espècie diürna. Està naturalment aclimatada a un medi ambient subtropical temperat. Es troba al continent asiàtic fins al nord de l'Índia i en les muntanyes de la Xina, a les zones geogràfiques on el clima és similar al de l'oest d'Europa.

Fotos / Sonidos

Observador

alvalleve

Fecha

Noviembre 24, 2017

Lugar

VILARDELL (Google, OSM)

Descripción original

Macrofaneròfit perennifoli fins a 15m d'alçada o 25m en climes càlids. Únic representant europeu de la família de les Lauràcies i del gènere Laurus. Presenta un tronc llis i grisenc. Les branques són verdoses i rectes. Les fulles, amb una mida aproximada de 10 x 4 cm, són de color verd fosc i brillant a l'anvers i de tot mat i més pàl·lid al revers. Són persistents, coriàcies, enteres, simples, alternes i amb un peciól curt, aproximandament d'1 cm, i vermellós. Tenen un àpex agut i presente cèl·lules oleíferes, que els donen el caràcter aromàtic abans esmentat. Tenen nervació pinnada, i el nervi principal és ben visible a l'anvers i prominent al revers. La fulla únicament té pèls a prop de l'axil·la.
Les inflorescències es reuneixen en petites umbrel·les axil·lars envoltades per un involucre subglobós que conté de 3 a 6 flors, grogoses o blanquinoses. Les flors són petites, actinoformes i tenen un periant de 4 peces oblongues i caduques de 3-4,5 x 1,5-2 mm, dioiques; és a dir, que són unisexuals, i hi ha exemplars masculins i femenins. Les masculines tenen l'androceu format per 8 a 14 estams groguencs d'un 3 mm que tenen anteres arrodinides amb un parell de necgaris oposats a la base; aquestes anteres s'obren per unes valves que fan fin a 1.2 mm. Les femenines tenen 4 pètals i un pistil verd que acaba en un estil curt i un estigma trígon. L'arrel és axonoforma.
El fruit és en baia, carnós, ovoide, d'1 a 1,5 cm de longitud, agut i amb restes del receptacle. Correspon a l'habitat 44.515+ Lloredes o vernedes amb llor (Laurus nobilis) de la terra baixa catalana. A la zona d'observació s'han realitzat plantacions de plataners on en un període de primera sucessió hi havia vernedes. Presenta un problema de conservació, ja que a més l'hàbitat presenta una alteració del règim de la riera propera i la proximitat d'aquest hàbitat a una zona urbana (amb la consegüent degradació o destrucció). Hauríen de preservar-se curosament els pocs exemples que encara en queden. L'àrea biogeogràfica que ocupa és el de la terra baixa (contrades mediterrànies subhumides). Ocupa fondalades càlides i humides. El clima on es desenvolupa és el mediterrani marítim subhumit. Creix sobre substrats diversos i necessita sòls poc o molt profunds però sobretot humits. Tipus d'HIC 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). És una espècie medicinal. Les fulles contenen: oli essencial (1 a 3,0%). Monoterpens, com eucaliptol, alfa i beta-pinè, citral i metilcinamat. Lactones sesquiterpèniques. Deshidrocostulactona, costunòlit, eremantina, laurenbiòlit. Alcaloides isoquinoleínics: reticulina i per últim, tanins. Els fruits contenen: Oli essencial (1 a 4,0%). Monoterpens, com eucaliptol, alfa i beta-pinè, citral i metilcinamat. Lactones sesquiterpèniques (principi amarg). Deshidrocostulactona, costunòlit, eremantina, laurenbiòlit. Alcaloides isoquinoleínics. Reticulina. Tanins i olis (25-55%). Triglicèrids d'àcids grassos: làuric, palmíntic, oleic i linoleic.La Comissió Edel Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap indicació del llorer per a usos medicinals. Els usos tradicionals són:

Ús intern: antiespasmòdic, hepàtic i carminatiu. Expectorant bronquial, antiarterioscleròtica, antireumàtic i diüretic.

Ús extern: antireumàtic, pell i regulador de la menstruació.

Tractament capilar: És utilitzat amb un efecte regenerador del cuir cabellut i també per combatre la caspa, la seborrea i altres alteracions relacionades amb la caiguda dels cabells. L'oli essencial està present en molts productes de perfumeria per la seva riquesa en aromes i, no tan sols per aquest motiu, sinó també pels seus efectes curatius, explicats anteriorment, en cremes i locions.
Veterinari: Tradicionalment s'ha fet servir una mantega confeccionada a partir dels fruits per combatre els paràsits.
Accions farmacològiques: L'oli essencial té un efecte antisèptic, expectorant i espasmolític. Com a remei d'ús extern, és pediculicida i rubefaent. Popularment també s'ha utilitzat com a antihemorroïdal i com a remei per provocar l'evacuació menstrual de les dones. El principi amarg del llorer (lactones sesquiterpèniques) presenta una acció digestiva, estimula la gana i ajuda a evacuar la bilis.
Toxicitat: l'oli essencial i els alcaloides poden provocar una acció tòxica en el sistema nerviós. A conseqüència de la presència de lactones i tanins, les infusions en grans dosis poden causar una irritació de la mucosa gàstrica. També el contacte amb la pellprodueix en alguns casos fotosensibilització (reaccions dermatològiques a conseqüència del contacte amb la llum solar) en persones al·lèrgiques, que s'han d'abstenir de consumir-ne, encara que estigui cuit.
El problema més greu és la confusió amb el llorer-cirer, que conté bastants heteròsids cianogènics.
Contraindicacions Es recomana abstenir-se de prescriure olis essencials per via interna durant l'embaràsi la lactància, i també a menors de sis anys o a pacients amb gastritis, úlcera gastroduodenal, síndrome d'intestí irritable, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, hepatopaties, epilepsia, Parkinson o altres afeccions neurològiques.
Tampoc no s'ha d'administrar ni aplicar per via externa a menors de sis anys ni a persones amb al·lèrgies respiratòries o amb hipersensibilitat coneguda a aquests olis essencials.
Observacions: Recol·lecció i conservació: les fulles s'haurien de recollir després de la floració, encara que es poden agafar durant tot l'any. Els fruits s'han de recol·lectar quan estan ben madurs. S'han d'assecar a l'ombra i cal guardar-los en recipients tancats en un lloc fosc i eixut.

Fotos / Sonidos

Observador

alvalleve

Fecha

Noviembre 19, 2017

Lugar

VILARDELL (Google, OSM)

Descripción original

Macroneròfit perennifoli del regne Planteae, de la família Caprifoliàcies i del gènere Viburnum. Té flors petites, blanques o lleugerament rosades que es disposen formant corimbes i d'uns 6 mm, amb la corol·la en forma de campana oberta en 5 lòbuls, amb 5 estams inserits a la corol·la i agrupades en corimbes densos als extrems de les branques. La floració es produeix a les darreries de l'hivern o a l'inici de la primavera, si bé pot començar força abans i acabar força més tard. Els fruits són drupes d'uns 5-6 mm que maduren al començament de l'hivern i tenen un color blavós metàl·lic. Ocupa vessants preferentment solells dels terrenys muntanyosos suaus. El clima on es desenvolupa és el mediterrani marítim, relativament càlid i amp poca amplitud tèrmica. Creix sobre substrats diversos, generalment sobre roques àcides, preferentment granit i necessita sòls sorrencs, oligotròfics i fàcilment erosionables. Està fortament lligat al l'hàbitat dels alzinars, carrascars i boscos esclerofil·les i laurifolis. Espècie medicinal. Principi actiu Viburnina i tanins. Propietats febrífugues, antifebrils i antipirètiques. Els fruits s'han utilitzat com a purgants contra l'estrenyiment. La tintura de marfull s'està utilitzant actuament en fitoteràpia com a remei per a la depressió.

Fotos / Sonidos

Observador

alvalleve

Fecha

Noviembre 24, 2017

Lugar

VILARDELL (Google, OSM)

Descripción original

Macrofaneròfit caducifoli fins a 40m d'alçada, d'escorça grisenca que cau en plaques irregulars, deixant el tronc amb taques clares molt característiques. Fulles palmades grans amb 3-7 lòbuls. Flors masculines i femenines separades, petites, sense pètals i reunides en grups esfèrics i pedunculants, fruits secs amb pèls a la base. Floració d'abril a juny. Distribució geogràfica general: Introduït (Pluriregional).

Fotos / Sonidos

Observador

alvalleve

Fecha

Noviembre 22, 2017

Lugar

VILARDELL (Google, OSM)

Descripción original

Camèfit (Nanofaneròfit) de la família de les Liliàcies i del gènere Ruscus. Té rizomes subterranis dels que surten tiges florals masculins o femenins, en tots dos casos presenta dos tipus de tiges, els normals són llisos i arrodonits, mentre que els altres tenen falses fulles (filocladios), de manera ovolanceolada de 2 a 3 cm de longitud i acabades amb una punta rígida i punxant. Les fulles veritables són molt petites, com escames que normalment passen desapercebudes, apareixen en les aixelles i tenen entre 3 i 4 mm de longitud. Tota la planta fa la fotosíntesi a excepció de les fulles veritables que es desprenen ràpidament. Les flors són petites, verdoses o violàcies, situades al centre amb sis tèpals en dos verticils; les femenines són tricarpelares amb ovari súper mentre les masculines tenen tres estams soldats pels filaments, la pol·linització es fa per mitjà dels insectes (entomógama); floreix a l'hivern ia la primavera, mentre que a la tardor i hivern, a les plantes femenines, apareix el fruit en forma de baia vermella de 10 a 12 mm de diàmetre amb dos llavors i que destaca sobre el verd fosc de la planta; la disseminació es fa per mitjà de les deposicions dels animals que mengen els fruits (endozoócora). La seva floració és del febrer a l'abril. Es troba a l'area biogeogràfica de la terra baixa: contrades marítimes subhumides (i muntanya mediterrània marítima) Ocupa vessants preferentment solells dels terrenys muntanyosos suaus. El clima on es desenvolupa és el mediterrani marítim, relativament càlid i amp poca amplitud tèrmica. Creix sobre substrats diversos, generalment sobre roques àcides, preferentment granit i necessita sòls sorrencs, oligotròfics i fàcilment erosionables. Està fortament lligat al l'hàbitat dels alzinars, carrascars i boscos esclerofil·les i laurifolis. Espècie medicinal. S'utilitza contra hemorroides i varius, gràcies als seus components que són vasoconstrictores i antiinflamatòries. S'aplica en forma externa i s'utilitza seu rizoma, la seva arrel i fulles. S'utilitza contra hemorroides i varius, gràcies als seus components que són vasoconstrictores i antiinflamatòries. S'aplica en forma externa i s'utilitza seu rizoma, la seva arrel i fulles. Redueix també la cel·lulitis i en contenir rutósido, ajuda a les cames varicoses i cansades; també ajuda contra la flebitis i millora la circulació. També és bon diürètic i posseeix propietats febrífugas. Molt recomanable contra els càlculs de la vesícula, ajuda a la febre i contra la gota i l'artritis, ja que ajuda a eliminar l'àcid úric, propiciant una major sudoració. Conté gran quantitat de tanins, els glucòsids, la resina, el calci i el potassi. Contraindicacions:
No s'ha d'administrar durant l'embaràs o lactància. Els gotims, consumides per nens, provoquen vòmit, diarrees i convulsions. En molts països, les seves branques amb filocladios (tiges aplanades que semblen fulles) de color verd fosc i fruits vermell brillant s'utilitzen com a decoració nadalenca. El galzeran gràcies a la seva consistència dura és emprat com "escombra" o més aviat "raspall" per netejar per dins els barrils de vi un cop s'han buidat.

Fotos / Sonidos

Qué

roble albar Quercus petraea

Observador

alvalleve

Fecha

Noviembre 22, 2017

Lugar

VILARDELL (Google, OSM)

Descripción original

Macrofaneròfit caducifoli de la família de les Fagàcies i dels gènere Quercus. Pot arribar fins a 35 m o més d'altura, té una copa bastant regular, més o menys aovada o arrodonida i tronc d'escorça grisenca o marronosa, molt esquerdada en els exemplars vells. Les fulles són caduques, alternes, simples, amb el marge fes en lòbuls arrodonits i de contorn més o menys oval, tenen en canvi un pecíol més desenvolupat, de fins a 2,5 cm, s'estrenyen en falca o acaben en forma arrodonida a la base, sense auriculas i conserven alguns pèls en la seva cara inferior, especialment en l'aixella o trobada dels nervis. Les flors femenines i els fruits neixen asseguts sobre les branquetes o sobre peduncles molt curts i no són mai penjants; la gla és ovoide i té el boll amb abundants escates. Es troba a l'àrea biogeogràfica de la terra baixa: contrades mediterrànies subhumides i la muntanya mediterrània marítima. Ocupa vessants obacs i fons de vall. A les àrees muntanyenques aquesta mena de boscos es poden fer en orientacions intermèdies i en solells. El clima on es desenvolupa és el mediterrani marítim subhumit o mediterrani muntanyenc subhumit. Creix sobre substrats diversos i necessita sòls profunds i madurs, amb un horitzó orgànic superficial ben desenvolupat.

Fotos / Sonidos

Qué

roble pubescente Quercus pubescens

Observador

alvalleve

Fecha

Noviembre 22, 2017

Lugar

VILARDELL (Google, OSM)

Descripción original

Macrofaneròfit caducifoli de la família de les Fagàcies i del gènere Quercus. Amb els branquillons joves coberts de pèls Fulles de 4-12 cm, blanes, amb els lòbuls profunds i ordinàriament obtusos, cobertes de pèls a la cara inferior, pecíols de 5-12 mm, glans sèssils o amb un peduncle molt curt.Les fulles són subcoriáceas, marcescents, oblongo-obovades, 4-12 x 2-7 cm; marges extremadament lobulats, 5-8 lòbuls de cada costat; àpex arrodonit, base arrodonida o en forma de cor. La floració es produeix d'abril a juny. Es troba a l'àrea biogreogràfica de la muntanya mitjana, principalment estatge submontà. L'hàbitat apareix en vessants d'orientacions diverses, habitualment amb bona insolació, però que defuig tant els costers extremadament secs i càlid com les obagues molt fredes. El clima on es desenvolupa és el medioeuropeu submediterrani o mediterrani marítim. Creix sobre substrats silicis i necessita sòls àcids o acidificats.

Fotos / Sonidos

Thymus_vulgaris

Qué

Tomillo Thymus vulgaris

Observador

alvalleve

Fecha

Noviembre 21, 2017

Lugar

VILARDELL (Google, OSM)

Descripción original

Camèfit perennifoli del regne Planteae, de la família de les Labiades i del gènere Thymus. Les flors es troben en inflorescències cimoses en glomèrol. Tenen 5 sèpals soldats (és gamosèpala) i 5 pètals soldats (és gamopètala). La corol·la és bilabiada: el llavi superior, escotat, i l'inferior subdividit en tres lòbuls divergents, i és de color rosa o blanca. L'androceu és constituït per 4 estams lliures entre si però soldats a la corol·la. El gineceu és format per 2 capels soldats i té l'ovari súper. La reproducció és hemafrodita i per esqueixos a l'Agost. La floració es produeix entre el febrer i el juny, encara que al juliol també pot florir. Els fruits són núcules i les fulles estretes i oposades. Es troba a la terra baixa (timonedes), de les contrades marítimes subhumides. Ocupa vesants preferentment solells dels terrenys muntanyosos suaus. El clima on es desenvolupa és el mediterrani marítim, relativament càlid i amp poca amplitud tèrmica. Creix sobre roques àcides, preferentment granit i necessita sòls sorrencs, oligotròfics i fàcilment erosionables. Està fortament lligat als boscos esclerofil·les i laurifolis. Espècie medicinal. Principis actius: essències volàtils (fins l'1% formades per fenol, timol, carvacrol), hidrocarburs (terpinè) i alcohols (linalol), monoterpénics, tanins, flavonoides i saponines. Acció farmacològica: Carminatiu, antimicrobià, antiespasmòdic, expectorant, astringent, antihelmíntic, anticatarral, diaforétic, tònic i vulnerar, principalment. Indicacions: Abcesos, acne, contusions, cremades, talls, dermatitis, èczemes, picades d'insectes, polls, infeccions de les genives, pells grasses, sarna, artritis, cel·lulitis, gota, obesitat, dolors i molèsties musculars. Edema, reumatisme, mala circulació, torçades i lesions esportives. Asma, bronquitis, refredats, tos, laringitis, sinusitis i amigdalitis. Diarrea, dispèpsia i flatulència. Cistitis i uretritis. Grip, refredats i malalties infeccioses. Mals de cap, insomni, debilitat nerviosa i malalties relacionades amb l'estrès. Per combatre estats asmàtics és recomanable barrejar-ho amb lobelia (Lobelia inflata) i efedra (Ephedra sinica), que contribueixen amb el seu efecte antimicrobià. Per a la tos ferina, amb cirerer de virgínia (Prunus serotina) i drosera (Drosera rotundifolia) .. Afeccions digestives: putrefaccions, fermentacions, gasos i cucs intestinals. Altres utilitats: fatiga física, mental i sexual, anèmia, infeccions, flux vaginal. No utilitzar durant l'embaràs. Part de la planta utilitzada: Fulles i summitats florides. Recol·lecció: Les tiges en flor es poden recol·lectar durant tot l'estiu, en dies secs i assolellats. Arrencar les fulles de les tiges seques. Ús: Les infusions, la tintura (2-4 ml) tres cops al dia y l'oli essencial.

Vuelve a realizar la búsqueda en el área del mapa
Fuentes: Atom KML