De color variable entre blau lilaci clar i el blanc, és una espècie incrustant d'ambients poc il·luminats.
Abundant en llocs amb sorra i roca, amb ortigues.
Tubs membranosos semblants als de les palmeretes. Plomalls sovint blancs amb bandes blaves formats per dues meitats iguals.
Pinces sense bandes, espinoses i piloses, l'esquerra més gran que la dreta.
Carronyaire molt estès en els fons rocosos superficials.
De coloració bruna, es camufla entre les algues i els forats.
Gobius és un gènere de peixos de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.
Mascles reproductors vermells amb el cap negre.
Les femelles no tenen cap taca negra a la base de l'aleta caudal.
Part de l'esquelet calcari d'una fulla de rosa.
De mida petita, és l'ermità més comú a poca fondària.
És un filtrador molt potent però poc eficient que viu bé en zones productives.
Té pues violetes amb la punta blanca, ocasionalment blanques.
La llissa més abundant arreu.
Ventalls de color vermell sobint amb tonalitats groguenques, en llocs poc il·luminats.
Creix directament sobre la roca o sobre esponges.
Forma fines incrustacions de color vermell intens plenes de cràters.
Depredador actiu, gregari, que trobem sobretot a la columna d'aigua, vora la costa.
Comuna arreu de la Mediterrània a les zones poc profundes.
De mida molt petita però abundantíssim en els rocams litorals.
Planta vascular típica de les zones litorals amb gran tolerànicia a la salinitat.
De mida bastant gran i tentacles grisos, aparentment fràgils i jaspiats.
Se'n veuen molts a l'estiu, a poca profunditat, tenen colors molt vius. Aquest exemplar és femella.
Peix d'aigües superficials, territorial com tots els serrans, cada individu és alhora mascle i famella.
Depredador de bivalves en zones rocoses superficials
Abundant en aigües superficials encalmades, juntament amb espècies semblants.
Mes petita que la nacra i amb fortes esquames.
Exclusiva de la Mediterrània. Es compon de feixos de fulles de fins 1 metre de llarg.
De color vermell intens. Els nombrosos tentacles es retreuen
