Foto 34155, (c) Alicia Laura Valle Vera, algunos derechos reservados (CC BY-NC)

H%c3%a0bitat_llorer
Atribución © Alicia Laura Valle Vera
Cc-by-nc_small algunos derechos reservados
Observaciones asociadas

Fotos / Sonidos

Observador

alvalleve

Fecha

Noviembre 24, 2017

Lugar

VILARDELL (Google, OSM)

Descripción original

Macrofaneròfit perennifoli fins a 15m d'alçada o 25m en climes càlids. Únic representant europeu de la família de les Lauràcies i del gènere Laurus. Presenta un tronc llis i grisenc. Les branques són verdoses i rectes. Les fulles, amb una mida aproximada de 10 x 4 cm, són de color verd fosc i brillant a l'anvers i de tot mat i més pàl·lid al revers. Són persistents, coriàcies, enteres, simples, alternes i amb un peciól curt, aproximandament d'1 cm, i vermellós. Tenen un àpex agut i presente cèl·lules oleíferes, que els donen el caràcter aromàtic abans esmentat. Tenen nervació pinnada, i el nervi principal és ben visible a l'anvers i prominent al revers. La fulla únicament té pèls a prop de l'axil·la.
Les inflorescències es reuneixen en petites umbrel·les axil·lars envoltades per un involucre subglobós que conté de 3 a 6 flors, grogoses o blanquinoses. Les flors són petites, actinoformes i tenen un periant de 4 peces oblongues i caduques de 3-4,5 x 1,5-2 mm, dioiques; és a dir, que són unisexuals, i hi ha exemplars masculins i femenins. Les masculines tenen l'androceu format per 8 a 14 estams groguencs d'un 3 mm que tenen anteres arrodinides amb un parell de necgaris oposats a la base; aquestes anteres s'obren per unes valves que fan fin a 1.2 mm. Les femenines tenen 4 pètals i un pistil verd que acaba en un estil curt i un estigma trígon. L'arrel és axonoforma.
El fruit és en baia, carnós, ovoide, d'1 a 1,5 cm de longitud, agut i amb restes del receptacle. Correspon a l'habitat 44.515+ Lloredes o vernedes amb llor (Laurus nobilis) de la terra baixa catalana. A la zona d'observació s'han realitzat plantacions de plataners on en un període de primera sucessió hi havia vernedes. Presenta un problema de conservació, ja que a més l'hàbitat presenta una alteració del règim de la riera propera i la proximitat d'aquest hàbitat a una zona urbana (amb la consegüent degradació o destrucció). Hauríen de preservar-se curosament els pocs exemples que encara en queden. L'àrea biogeogràfica que ocupa és el de la terra baixa (contrades mediterrànies subhumides). Ocupa fondalades càlides i humides. El clima on es desenvolupa és el mediterrani marítim subhumit. Creix sobre substrats diversos i necessita sòls poc o molt profunds però sobretot humits. Tipus d'HIC 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). És una espècie medicinal. Les fulles contenen: oli essencial (1 a 3,0%). Monoterpens, com eucaliptol, alfa i beta-pinè, citral i metilcinamat. Lactones sesquiterpèniques. Deshidrocostulactona, costunòlit, eremantina, laurenbiòlit. Alcaloides isoquinoleínics: reticulina i per últim, tanins. Els fruits contenen: Oli essencial (1 a 4,0%). Monoterpens, com eucaliptol, alfa i beta-pinè, citral i metilcinamat. Lactones sesquiterpèniques (principi amarg). Deshidrocostulactona, costunòlit, eremantina, laurenbiòlit. Alcaloides isoquinoleínics. Reticulina. Tanins i olis (25-55%). Triglicèrids d'àcids grassos: làuric, palmíntic, oleic i linoleic.La Comissió Edel Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap indicació del llorer per a usos medicinals. Els usos tradicionals són:

Ús intern: antiespasmòdic, hepàtic i carminatiu. Expectorant bronquial, antiarterioscleròtica, antireumàtic i diüretic.

Ús extern: antireumàtic, pell i regulador de la menstruació.

Tractament capilar: És utilitzat amb un efecte regenerador del cuir cabellut i també per combatre la caspa, la seborrea i altres alteracions relacionades amb la caiguda dels cabells. L'oli essencial està present en molts productes de perfumeria per la seva riquesa en aromes i, no tan sols per aquest motiu, sinó també pels seus efectes curatius, explicats anteriorment, en cremes i locions.
Veterinari: Tradicionalment s'ha fet servir una mantega confeccionada a partir dels fruits per combatre els paràsits.
Accions farmacològiques: L'oli essencial té un efecte antisèptic, expectorant i espasmolític. Com a remei d'ús extern, és pediculicida i rubefaent. Popularment també s'ha utilitzat com a antihemorroïdal i com a remei per provocar l'evacuació menstrual de les dones. El principi amarg del llorer (lactones sesquiterpèniques) presenta una acció digestiva, estimula la gana i ajuda a evacuar la bilis.
Toxicitat: l'oli essencial i els alcaloides poden provocar una acció tòxica en el sistema nerviós. A conseqüència de la presència de lactones i tanins, les infusions en grans dosis poden causar una irritació de la mucosa gàstrica. També el contacte amb la pellprodueix en alguns casos fotosensibilització (reaccions dermatològiques a conseqüència del contacte amb la llum solar) en persones al·lèrgiques, que s'han d'abstenir de consumir-ne, encara que estigui cuit.
El problema més greu és la confusió amb el llorer-cirer, que conté bastants heteròsids cianogènics.
Contraindicacions Es recomana abstenir-se de prescriure olis essencials per via interna durant l'embaràsi la lactància, i també a menors de sis anys o a pacients amb gastritis, úlcera gastroduodenal, síndrome d'intestí irritable, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, hepatopaties, epilepsia, Parkinson o altres afeccions neurològiques.
Tampoc no s'ha d'administrar ni aplicar per via externa a menors de sis anys ni a persones amb al·lèrgies respiratòries o amb hipersensibilitat coneguda a aquests olis essencials.
Observacions: Recol·lecció i conservació: les fulles s'haurien de recollir després de la floració, encara que es poden agafar durant tot l'any. Els fruits s'han de recol·lectar quan estan ben madurs. S'han d'assecar a l'ombra i cal guardar-los en recipients tancats en un lloc fosc i eixut.

Taxones asociados
Tamaños