Tubs membranosos semblants als de les palmeretes. Plomalls sovint blancs amb bandes blaves formats per dues meitats iguals.

De coloració bruna, es camufla entre les algues i els forats.

Mascles reproductors vermells amb el cap negre.
Les femelles no tenen cap taca negra a la base de l'aleta caudal.

Part de l'esquelet calcari d'una fulla de rosa.

De mida petita, és l'ermità més comú a poca fondària.

És un filtrador molt potent però poc eficient que viu bé en zones productives.

Té pues violetes amb la punta blanca, ocasionalment blanques.

Creix directament sobre la roca o sobre esponges.

Forma fines incrustacions de color vermell intens plenes de cràters.

Comuna arreu de la Mediterrània a les zones poc profundes.

Planta vascular típica de les zones litorals amb gran tolerànicia a la salinitat.

De mida bastant gran i tentacles grisos, aparentment fràgils i jaspiats.

Se'n veuen molts a l'estiu, a poca profunditat, tenen colors molt vius. Aquest exemplar és femella.

Mallots de cintes fines i primes

Peix d'aigües superficials, territorial com tots els serrans, cada individu és alhora mascle i famella.

Depredador de bivalves en zones rocoses superficials

Abundant en aigües superficials encalmades, juntament amb espècies semblants.

Mes petita que la nacra i amb fortes esquames.

Exclusiva de la Mediterrània. Es compon de feixos de fulles de fins 1 metre de llarg.

De color vermell intens. Els nombrosos tentacles es retreuen