La Pilona de Malgrat

La Pilona no deixa de sorprendre’ns, l’última gran troballa és aquest magnífic nudribranqui "Felimare picta", un dels més grans del Mediterrani. Els nudibranquis com el seu nom indica tenen les brànquies nues i a diferència dels seus parents, els cargols de mar, han perdut totalment la closca. Coneguts popularment com bavoses marines, molts d’ells (com el de la fotografia) s’alimenten d'esponges, de les quals extreuen els pigments aconseguint coloracions espectaculars.

Magnífic exemplar de sípia (Sepia officinalis) passejant per les proximitats de la Pilona. Aquest animal té una gran capacitat per canviar de coloració, imitant els colors del fons i mimetitzant-se amb l'entorn (fotografia 1 i 2). Com s'aprecia a la fotografia 3 també pot mostrar un efecte amenaçador simulant dos ulls a l'esquena per semblar més gran i perillosa. Per últim, també pot generar un estampat abstracte i/o mòbil que es desplaça en direcció contrària a la seva, desorientant els possibles depredadors.

Avui presentem un dels animals més curiosos que s'hi pot trobar al fons marí de la Pilona: el cogombre de mar (Holothuria tubulosa). Una espècie sedimentivora que s'alimenta de material orgànic i petits organismes que ingereix o absorbeix al mateix temps que la sorra. Sovint, una elevada abundància d’holotúries indica l'existència de molta matèria orgànica, i per tant, d'una baixa qualitat ambiental.

Un altre dels peixos freqüents a la Pilona és la juliola (Coris julis). La reproducció d'aquesta espècie és molt peculiar ja que presenta hermafroditisme. Això comporta que les femelles arribada certa edat inverteixen el seu sexe, canviant simultàniament de color com es pot apreciar en el mascle de la fotografia. El fet de ser hermafrodites suposa un avantatge evolutiu per aquests peixos, permetent una major resistència de les seves poblacions.

Una altra de les meduses que es poden observar a les proximitats de la Pilona és el borm radiat (Chrysaora hysoscella). Aquesta espècie tan espectacular, freqüent durant l'època primaveral, presenta un fort verí als seus tentacles que li permet capturar les seves preses i mantenir a ratlla possibles depredadors.

Fantàstic capsigrany (Parablennius gattorugine) traient el cap per un petit forat de l’estructura submergida de la Pilona. Aquests peixos de la família dels blènnids presenten dos tentacles llargs i ramificats sobre els seus ulls, com s’aprecia a la fotografia, que exerceixen un paper clau en el camuflatge de l’animal simulant una alga.

El serrà (Serranus cabrilla) és un altre dels típics peixos que habiten a l’estructura de la Pilona. Aquesta espècie és hermafrodita, és a dir, els individus són mascle i femella alhora i això fa que puguin fecundar els seus propis òvuls (fecundació interna), tot i això, generalment la fecundació és externa. Com a CURIOSITAT: És un peix força curiós i sense por d’apropar-se als humans.

Apreciar l'encant de les algues és un aspecte clau per conèixer més a fons el medi marí litoral. Diverses espècies d’aquests vegetals ocupen els primers metres de profunditat dels fons marins rocosos, això es deu a que les algues, igual que les plantes també necessiten l’energia de la llum per fer la fotosíntesi i sobreviure. La Pilona és un medi excel·lent per observar-les. En aquest cas, fotografia d’una alga bruna del gènere “Dictyota”.

Detall d’un magnífic pop roquer (Octopus vulgaris) on s’aprecia EL SIFÓ. El sifó és un òrgan que els pops utilitzen per desplaçar-se expulsant aigua i impulsant-se a gran velocitat. El sifó dels pops, a diferència del d’altres espècies com els calamars, els permet canviar de direcció i tenir una major mobilitat. Primera fotografia sifó “obert” / Segona fotografia sifó “tancat”.

CURIOSITAT d’un altre peix resident a l’estructura de la Pilona: la bavosa de plomall (Parablennius pilicornis). Tres fotografies, tres colors diferents, una mateixa espècie. A grans trets, els mascles en període reproductor, exhibeixen una coloració fosca, negre en aquest cas (primera fotografia) i les femelles acostumen a adoptar un groc intens (segona fotografia). Fora del període reproductor els diferents sexes solen presentar unes tonalitats similars (tercera fotografia).

“Tripterygion tripteronotus” és el nom d’aquest colorit peix que habita als primers metres de profunditat de la Pilona, conegut vulgarment com rabosa morruda. Com a CURIOSTAT, durant el període de reproducció (maig - juliol) el mascle protegeix el seu territori d’aproximadament un metre quadrat i conquista a les femelles que se li acosten fent “saltets” en zig-zag i estenent les aletes.

Aquest peculiar i urticant cnidari (Aiptasia mutabilis) també habita al fons marí de la Pilona. Encara que no ho sembli és un animal depredador que amb l’ajut dels seus tentacles captura i immobilitza les seves preses, sovint petits peixos, crustacis o altres partícules comestibles que floten per l'aigua.

Una altra curiosa esponja resident a la Pilona és l’esponja lila (“Oscarella sp.”, probablement “loburalis”). Aquest animal forma unes masses irregulars de coloració principalment blavosa o violeta. Esponja de consitència tova i carnosa, ja que no presenta cap tipus d’esquelet. Habita en llocs ombrívols, com ara forats o esquerdes, a partir dels 6 metres de profunditat.

Un altre peix típic de la Pilona és aquest simpàtic blènid (Lipophrys canevai). Com a CURIOSITAT, els mascles en època reproductora (abril - agost) canvien la coloració del seu cap, adoptant un color negrós i groguenc a les galtes. Amb l’objectiu d’atraure les femelles al seu forat per poder-se reproduir. *Imatge 1 i 2: Mascle en època reproductora *Imatge 3: Coloració “típica” per la resta de l’any

Una altra espècie d’anèl·lid (“cuc”) marí que habita a la Pilona és l’esplèndida serpula vermella (Serpula vermicularis). La serpula, com la resta de poliquets que hem vist, és capaç de formar un tub calcari, en aquest cas d’uns 15 centímetres de longitud. D’aquest tub, en condicions òptimes, desplega un magnífic plomall rosat que utilitza per alimentar-se

Un dels fets més insòlits durant l'estudi ha estat trobar-se amb aquesta espectacular milana (Myliobatis aquila) que va creuar a pocs metres de la Pilona, direcció Santa Susanna. La milana s’alimenta de crustacis, mol·luscs i peixos, principalment. Com es pot apreciar al vídeo, la cua pot ser dues vegades més llarga que la mida del seu cos.

A les parets submergides de la Pilona hi habiten una gran varietat d'esponges, en aquest cas una esponja incrustant de coloració taronjada anomenada Crambe crambe. La majoria d’aquests animals s’alimenten filtrant aigua i captant les petites partícules que hi han en suspensió. * L’aigua entra dins l'esponja per uns petits porus anomenats ostíols i surt per un orifici anomenat òscul (segona imatge)

Aquí tenim una altra escòrpora (Scorpaena porcus). Aquest peix caça durant el vespre i s’alimenta principalment de crancs i petits peixos. Com a CURIOSITAT: les escòrpores poden modificar en pocs minuts el color del seu cos, aclarint-lo o enfosquint-lo, camuflant-se amb el fons i passant desapercebudes.

Un dels animals més estranys de la Pilona és l’ascidi de vermell (Halocynthia papillosa). L’ascidi funciona com un cor, bombejant aigua contínuamet al seu interior per captar aliment i oxigen.

CURIOSITAT: Són evolutivament més propers a l’ésser humà que un pop, un cranc o una estrella de mar.

*Fotografia 1: Ascidi amb el sifó (boca) obert.
* Fotografia 2: Ascidi amb el sifó (boca) tancat.

Associació de tres espècies.
Racons plens de vida a les parets submergides de la Pilona. En aquesta imatge apareixen tres animals ben diferents: un petit eriçó negre (Arbacia lixula), un cnidari similar a les anemones (Aiptasia diaphana), i un magnífic poliquet (Protula tubularia) amb tot el plomall desplegat.

Aprofitem la fotografia d’aquest magnífic xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis) reposant a les proximitats de la Pilona, per mencionar que l’actual estudi està dirigit per l'associació mediambiental @xatrac_lacasadelmar , situada a Lloret de Mar.

Una altra espècie d’eriçó de mar típica a la Pilona és l’eriçó de roca (Paracentrotus lividus). En aquestes imatges s’hi poden apreciar les llargues punxes que utilitzen com a defensa, i entremig, uns minúsculs filaments acabats en ventosa, anomenats peus ambulacrals, que permeten el desplaçament i l’alimentació de l’animal.

Avui fa un mes que es va iniciar aquest projecte! Ho celebrem amb una de les espècies més comunes, simpàtiques i tafaneres de la Pilona: el Parablennius rouxi. Aquest tipus de peix ha desenvolupat unes aletes pèlviques molt peculiars que li permeten aixecar el cap i estar a l’aguait de tot el que passa al seu voltant.

Alguna vegada havíeu vist una posta d'ous de cargol de mar (Stramonita haemastoma)? L'estructura submergida de la Pilona és un lloc ideal perquè aquesta espècie pugui dipositar els seus ous i reproduir-se amb èxit.

La coneguda medusa ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata) a finals d’estiu acostuma a pasturar en les proximitats de la Pilona. L’ou ferrat és una espècie costanera, endèmica del Mediterrani i amb preferència per les aigües més càlides. Per aquest motiu s’esperen a aparèixer a finals d’estiu, quan la temperatura de l’aigua és major.

La presència de les espècies observades en aquest projecte depenen de diversos factors, inclòs el factor humà, i més concretament la pesca.

La pesca submarina és un factor que determina la biodiversitat i el fons marí de la Pilona. La seva gestió és necessària? Podrien els mateixos pescadors actuar de forma estratègica pescant només els individus adults? O tenint en compte l’època de cria de les espècies? O si hi ha poca abundància d’una espècie pescar-la menys i deixar que la seva població es recuperi?. La fotografia mostra un pop roquer que no va ser gaire afortunat.